Coraline, de Neil Gaiman

Per a víctimes de la fantasia
205 pàgines

La Coraline no té germans. Viu a una casa enorme on els seus pares s’acaben de traslladar. La casa té un immens jardí per explorar i tres veïns estrambòtics amb qui pot anar a xerrar de tant en tant. Tanmateix, la Coraline s’avorreix rodejada de tants adults que no tenen temps per a jugar amb ella.

Al llarg passadís de casa seva hi ha una porta estranya i bastant inútil: quan l’obris tot el que trobes és un mur de maons. Però la Coraline juraria que cada nit veu com les ombres s’hi escolen per sota.

Una nit decideix fer-se amb la clau i descobreix un món paral·lel darrere de la porta tapiada, amb un pis que s’assembla molt al seu i uns personatges que li recorden la seua realitat:

Una dona era al mig de la cuina, d’esquena a la Coraline. S’assembla a la mare de la Coraline, però…

Per`la seva pell era blanca com la llet.

Però era més alta i més prima.

Però els seus dits eren més llargs, i mai no deixaven de moure’s, i les seves ungles pintades de vermell fosc eren corbades i punxegudes.

-¿Coraline?- va dir la dona-. ¿Ets tu?

I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.

Sense adonar-se’n la Coraline he entrat en un món que sembla no tenir eixida. Només el seu valor i el seu esperit d’exploradora podran ajudar-la en aquest malson.

Coraline és un llibre apassionant que des de les primeres pàgines t’endinsa en un món tèrbol de fantasia no apte per a tots els gustos. Podríem dir que és un d’aquests llibres que, o t’encantarà, o bé et provocarà esgarrifances i l’hauràs de deixar. Si us agrada la fantasia i els contes de terror, no us deixeu perdre la novel·la de Neil Gaiman.

Ací teniu el tràiler de la pel·lícula basada en aquest llibre:

 

Van ploure estrelles, de Raquel Ricart

Per a a qui no té por d’emocionar-se amb la lectura

150 pàgines

De vegades passen coses incomprensibles i doloroses. Pau no pot entendre perquè la seua germana Sara està malalta, no li pareix just que una xiqueta de la seua edat haja de passar per aquest tràngol. Poc abans de l’estiu, abans de tornar a traslladar-se a l’hospital per rebre un nou tractament, Sara li regala al seu germà una pedra màgica que l’acompanyarà durant un estiu molt especial a casa dels avis. Allí Pau aprendrà moltes coses sobre les dificultats que també els seus avis hagueren d’afrontar quan eren xiquets i emprendrà una aventura en solitari, un camí per la muntanya que durarà cinc dies i cinc nits, durant el qual cercarà les respostes per entendre aquest món de vegades tan cruel i de vegades tan bell en què li ha tocat viure.

Durant aquests cinc dies Pau es farà gran amb la seguretat d’estar fent el seu camí, un camí dissenyat especialment per a ell, una recerca pròpia i necessària. Serà una experiència inciàtica que li farà créixer i aprendre.

Van ploure estrelles és un llibre escrit amb molta sensibilitat que ens ajuda a aprofundir en els sentiments de Pau, un xiquet que amb dotze anys ha hagut d’enfrontar-se a la realitat més dura. La novel·la és una lectura interessant i emocionant que cal fer amb temps i calma per poder copsar la bellesa que amaguen aquestes pàgines.

 

Papers secrets, de Rosa Serrano

Si t’agraden les històries de gent com tu…

76 pàgines

A Teresa li costa guardar un secret, per aquella mania que té de xarrar-ho tot. Té dotze anys i una inquietud sense límits per tot el que l’envolta. Quan un dia decideix començar un diari pren la determinació que tot allò que escriga serà secret.
Al seu quadern personal coneixerem els seus veïns, gent força peculiar amb moltes històries per explicar. També hi trobarem les històries de la gent de l’escola: la seua mestra de llengua que li fa reflexionar de moltes coses, els seus amics, i els que no ho són tant. Compartirem amb ella la descoberta de l’amor i de nous sentiments que acompanyen l’arribada d’aquesta cosa tan intrigant que és l’adolescència.
Papers secrets és un llibre curt que es llegeix fàcilment. Està escrit amb el llenguatge proper d’una xiqueta de la vostra edat. Ací trobareu més d’una anècdota que possiblement heu viscut en primera persona.

El diari lila de la Carlota, de Gemma Lienas

T’agradarà si…

Ets inconformista i et qüestiones les coses.

154 pàg.

El dia del seu catorzé aniversari la Carlota rep una horterada de regal, un diari de color lila amb un petit pany i una clau. I què n’ha de fer ella d’aquesta cosa tan infantil? A la seua àvia Anna se li acut una idea: perquè no escriure un diari diferent, un diari feminista? A partir d’aquell moment la Carlota es posarà les seues imaginàries ulleres liles i començarà a mirar el món amb esperit crític, parant atenció a tots els missatges sexistes que ens envolten en el nostre dia a dia.

Descobrirà que coses tan normals com la publicitat, els joguets, el món del treball o el llenguatge no són tan innocents com semblen i amaguen missatges discriminatoris cap a les dones. A més de la realitat que l’envolta, l’àvia Anna li ajudarà a descobrir que milions de xiquetes i dones arreu del món pateixen situacions injustes per culpa del masclisme.

Un llibre divertit, intel·ligent i crític amb la realitat que ens envolta escrit amb un llenguatge fàcil i amé des del punt de vista d’una xiqueta de catorze anys. Aprén a plantejar-te les petites i grans injustícies que t’envolten sense perdre el sentit de l’humor.