A cau d’orella, de Carme Miquel

Si sovint et preguntes el perquè de les coses…

196 pàgines

Vols saber coses sobre el franquisme i la transició? Vols entendre el paper de la dona a la societat actual? Et preguntes per què la televisió és com és? En aquest llibre trobaràs, si bé no respostes, una guia per entendre algunes qüestions del món que t’envolta explicades amb un llenguatge senzill, talment com si estigueres parlant cara a cara a l’autora.  A cau d’orella és un recull de cartes escrites per Carme Miquel a la seua filla Roser per intentar respondre algunes preguntes sobre la realitat que ens envolta, localment i global.

Aquest és un diàleg entre dues generacions que han viscut realitats molt diferents. La primera, que va créixer en una dictadura feixista i va haver de lluitar i treballar per canviar l’estat de les coses, i la segona, molt propera a vosaltres (ja que aquest llibre es publicà l’any 98) nascuda en democràcia i més acostumada a la societat de consum i del benestar.  Tanmateix, pertànyer a la generació actual no vol dir no tenir un esperit crític: pertot trobem situacions injustes, moltes d’elles herència del passat, i cal entendre la realitat i  qüestionar-la, per tal de transformar-la.

Llegir assaig és un exercici que no fem tan sovint com caldria. El llibre de Carme Miquel pot ser una bona manera d’introduir-se en aquest gènere.  És un llibre que recomane de primera a última pàgina,  però si no teniu temps o bé no tots els temes us criden l’atenció, ací teniu uns itineraris recomanats:

  • Conèixer el passat, entendre el present: De quan manava Franco + La transició política + I després què?= 50 pàgines
  • País Valencià, avui: De quan manava Franco+ La transició política+ I després què?+D’una llengua que és nostra+La ciutat i la terra=70 pàgines
  • Qüestions globals: Mapes i guerres+Violència i violències+Els mitjans de comunicació+Pobresa+Ser dona= 64 pàgines
  • Un adéu a les armes?: Mapes i guerres+ Violència i violències+Gora Euskadi= 30 pàgines
Anuncis

La filla de l’espantall, de Maria Gripe

Si el temps s’atura quan lliges una bona història…

210 pàgines

La mare de Loel·la sempre està de viatge i ella, amb només dotze anys, ha d’encarregar-se dels seus dos germans petits amb qui viu a una cabana dels boscos. No sap res del seu pare perquè la mare gairebé li n’ha parlat. Quan baixa al poble tots li diuen Loel·la rinxolada i la tracten de boja. Per això ella prefereix la soledat de la natura i davant de casa ha plantat un espantall, Papà Pellerí, que manté els estranys allunyats. De tant en tant rep l’ajuda de la tia Adina i missatges i regals d’un veí que troba a les butxaques de Papà Pellerí.

Un dia Loel·la rep una carta: la seua mare ha trobat una feina a Amèrica i no podrà tornar a casa fins l’any que ve. Ho ha planejat tot per a què una amiga seua, la senyora Lundkvist,  es faça càrrec dels bessons mentre que ella viurà a un centre de menors a la ciutat. Durant aquest temps lluny del bosc Loel·la aprendrà a gaudir de la seua infància i a deixar-se cuidar i estimar. Tanmateix, un sentiment anirà creixent dins seu: l’enyorança per un pare a qui no ha conegut.

La història de Loel·la és un exemple de com evolucionem les persones. Les coses que ens passen, les decepcions i els anhels ens fan avançar en la vida per trobar allò que busquem. La filla de l’espantall és un clàssic que ha acompanyat des de fa un grapat d’anys, generacions de joves lectors.

Olfacte de detectiu, de Christine Nöstlinger

Si us agraden els llibres plens de personatges genials…

201 pàgines

Jakob, un xiquet amb certa propensió a agafar tots els mals del món, s’avorriria d’allò més sense la companyia de les seues veïnes, les tres germanes Zwoch. Les xiquetes són tota una revolució en el veïnat i el pobre Winterstein, el seu cangur, ja no sap com controlar-les.

Quan, sobtadament, hereten un vell casalot d’una tia llunyana i desconeguda, les tres germanes comencen a imaginar com seria deixar aquell pis tan xicotet i viure a una casa amb grans habitacions i un jardí magnífic. Tanmateix, el casalot sembla ser una ruïna i els pares Zwoch no saben si podran complir el seu somni.

Jakob, per la seua banda, no ho té tan clar. Està segur que aquella casa amaga una gran fortuna i farà ús del seu olfacte de detectiu per descobrir tota la veritat.

No ho dubteu, si busqueu un llibre amb personatges divertits i ben peculiars, diàlegs àgils i una història interessant, Olfacte de detectiu és un candidat excel·lent.

Coraline, de Neil Gaiman

Per a víctimes de la fantasia
205 pàgines

La Coraline no té germans. Viu a una casa enorme on els seus pares s’acaben de traslladar. La casa té un immens jardí per explorar i tres veïns estrambòtics amb qui pot anar a xerrar de tant en tant. Tanmateix, la Coraline s’avorreix rodejada de tants adults que no tenen temps per a jugar amb ella.

Al llarg passadís de casa seva hi ha una porta estranya i bastant inútil: quan l’obris tot el que trobes és un mur de maons. Però la Coraline juraria que cada nit veu com les ombres s’hi escolen per sota.

Una nit decideix fer-se amb la clau i descobreix un món paral·lel darrere de la porta tapiada, amb un pis que s’assembla molt al seu i uns personatges que li recorden la seua realitat:

Una dona era al mig de la cuina, d’esquena a la Coraline. S’assembla a la mare de la Coraline, però…

Per`la seva pell era blanca com la llet.

Però era més alta i més prima.

Però els seus dits eren més llargs, i mai no deixaven de moure’s, i les seves ungles pintades de vermell fosc eren corbades i punxegudes.

-¿Coraline?- va dir la dona-. ¿Ets tu?

I llavors va girar-se. Els seus ulls eren dos grans botons negres.

Sense adonar-se’n la Coraline he entrat en un món que sembla no tenir eixida. Només el seu valor i el seu esperit d’exploradora podran ajudar-la en aquest malson.

Coraline és un llibre apassionant que des de les primeres pàgines t’endinsa en un món tèrbol de fantasia no apte per a tots els gustos. Podríem dir que és un d’aquests llibres que, o t’encantarà, o bé et provocarà esgarrifances i l’hauràs de deixar. Si us agrada la fantasia i els contes de terror, no us deixeu perdre la novel·la de Neil Gaiman.

Ací teniu el tràiler de la pel·lícula basada en aquest llibre:

 

Van ploure estrelles, de Raquel Ricart

Per a a qui no té por d’emocionar-se amb la lectura

150 pàgines

De vegades passen coses incomprensibles i doloroses. Pau no pot entendre perquè la seua germana Sara està malalta, no li pareix just que una xiqueta de la seua edat haja de passar per aquest tràngol. Poc abans de l’estiu, abans de tornar a traslladar-se a l’hospital per rebre un nou tractament, Sara li regala al seu germà una pedra màgica que l’acompanyarà durant un estiu molt especial a casa dels avis. Allí Pau aprendrà moltes coses sobre les dificultats que també els seus avis hagueren d’afrontar quan eren xiquets i emprendrà una aventura en solitari, un camí per la muntanya que durarà cinc dies i cinc nits, durant el qual cercarà les respostes per entendre aquest món de vegades tan cruel i de vegades tan bell en què li ha tocat viure.

Durant aquests cinc dies Pau es farà gran amb la seguretat d’estar fent el seu camí, un camí dissenyat especialment per a ell, una recerca pròpia i necessària. Serà una experiència inciàtica que li farà créixer i aprendre.

Van ploure estrelles és un llibre escrit amb molta sensibilitat que ens ajuda a aprofundir en els sentiments de Pau, un xiquet que amb dotze anys ha hagut d’enfrontar-se a la realitat més dura. La novel·la és una lectura interessant i emocionant que cal fer amb temps i calma per poder copsar la bellesa que amaguen aquestes pàgines.

 

Papers secrets, de Rosa Serrano

Si t’agraden les històries de gent com tu…

76 pàgines

A Teresa li costa guardar un secret, per aquella mania que té de xarrar-ho tot. Té dotze anys i una inquietud sense límits per tot el que l’envolta. Quan un dia decideix començar un diari pren la determinació que tot allò que escriga serà secret.
Al seu quadern personal coneixerem els seus veïns, gent força peculiar amb moltes històries per explicar. També hi trobarem les històries de la gent de l’escola: la seua mestra de llengua que li fa reflexionar de moltes coses, els seus amics, i els que no ho són tant. Compartirem amb ella la descoberta de l’amor i de nous sentiments que acompanyen l’arribada d’aquesta cosa tan intrigant que és l’adolescència.
Papers secrets és un llibre curt que es llegeix fàcilment. Està escrit amb el llenguatge proper d’una xiqueta de la vostra edat. Ací trobareu més d’una anècdota que possiblement heu viscut en primera persona.

El diari lila de la Carlota, de Gemma Lienas

T’agradarà si…

Ets inconformista i et qüestiones les coses.

154 pàg.

El dia del seu catorzé aniversari la Carlota rep una horterada de regal, un diari de color lila amb un petit pany i una clau. I què n’ha de fer ella d’aquesta cosa tan infantil? A la seua àvia Anna se li acut una idea: perquè no escriure un diari diferent, un diari feminista? A partir d’aquell moment la Carlota es posarà les seues imaginàries ulleres liles i començarà a mirar el món amb esperit crític, parant atenció a tots els missatges sexistes que ens envolten en el nostre dia a dia.

Descobrirà que coses tan normals com la publicitat, els joguets, el món del treball o el llenguatge no són tan innocents com semblen i amaguen missatges discriminatoris cap a les dones. A més de la realitat que l’envolta, l’àvia Anna li ajudarà a descobrir que milions de xiquetes i dones arreu del món pateixen situacions injustes per culpa del masclisme.

Un llibre divertit, intel·ligent i crític amb la realitat que ens envolta escrit amb un llenguatge fàcil i amé des del punt de vista d’una xiqueta de catorze anys. Aprén a plantejar-te les petites i grans injustícies que t’envolten sense perdre el sentit de l’humor.