Category Archives: Gent com tu

Els arbres passaven ran de la finestra, d’Enric Larreula

Icram va arribar a Barcelona quan no tenia ni dos anys.  Va nàixer al Marroc, però la seua família i ella pertanyen al poble berber i parlen amazigh. Ara l’Icram ja té més de vint anys i ha acabat magisteri. Parla perfectament català i castellà, ha estudiat per a ser mestra en un futur i té un xicot, en Jordi, que se l’estima.

Un dia, però, el seu món es capgira: el seu cosí arriba malferit del Marroc i comencen els problemes. Icram haurà de fer costat a la seua família durant aquest tràngol i se n’adonarà de la seua doble identitat: la berber i la catalana. Seran setmanes de preocupacions, desenganys i disputes familiars, però les dificultats ajudaran la Icram a saber qui és.

Aquesta novel·la, plena d’acció i de moments de gran intensitat, us pot apropar a la realitat de moltes persones que emigren dels seus països cercant una vida millor. Us heu plantejat mai com es deu sentir una persona en una terra estranya,  on la gent parla, menja i es relaciona d’una manera diferent a com està acostumada? Com s’enfronta a la diferència, al rebuig, a la nova cultura on s’ha d’integrar?

I ara, un parell de dades interessants dels amazighs…

  • La paraula berber, que ve de bàrbars,  és el nom que els han donat des de fora. Ells s’autoanomenen amazigh que vol dir “persona lliure”. Oi que és bonic?
  • Tenen una llengua i cultura pròpies, i el seu propi alfabet.
  • Has sentit parlar dels tuaregs? Ells són l’única branca dels amazigs que encara són nòmades.

Bandera del poble amazigh

Bandera del poble amazigh

Alfaber amazigh

Alfabet amazig

Anuncis

Van ploure estrelles, de Raquel Ricart

Per a a qui no té por d’emocionar-se amb la lectura

150 pàgines

De vegades passen coses incomprensibles i doloroses. Pau no pot entendre perquè la seua germana Sara està malalta, no li pareix just que una xiqueta de la seua edat haja de passar per aquest tràngol. Poc abans de l’estiu, abans de tornar a traslladar-se a l’hospital per rebre un nou tractament, Sara li regala al seu germà una pedra màgica que l’acompanyarà durant un estiu molt especial a casa dels avis. Allí Pau aprendrà moltes coses sobre les dificultats que també els seus avis hagueren d’afrontar quan eren xiquets i emprendrà una aventura en solitari, un camí per la muntanya que durarà cinc dies i cinc nits, durant el qual cercarà les respostes per entendre aquest món de vegades tan cruel i de vegades tan bell en què li ha tocat viure.

Durant aquests cinc dies Pau es farà gran amb la seguretat d’estar fent el seu camí, un camí dissenyat especialment per a ell, una recerca pròpia i necessària. Serà una experiència inciàtica que li farà créixer i aprendre.

Van ploure estrelles és un llibre escrit amb molta sensibilitat que ens ajuda a aprofundir en els sentiments de Pau, un xiquet que amb dotze anys ha hagut d’enfrontar-se a la realitat més dura. La novel·la és una lectura interessant i emocionant que cal fer amb temps i calma per poder copsar la bellesa que amaguen aquestes pàgines.

 

Papers secrets, de Rosa Serrano

Si t’agraden les històries de gent com tu…

76 pàgines

A Teresa li costa guardar un secret, per aquella mania que té de xarrar-ho tot. Té dotze anys i una inquietud sense límits per tot el que l’envolta. Quan un dia decideix començar un diari pren la determinació que tot allò que escriga serà secret.
Al seu quadern personal coneixerem els seus veïns, gent força peculiar amb moltes històries per explicar. També hi trobarem les històries de la gent de l’escola: la seua mestra de llengua que li fa reflexionar de moltes coses, els seus amics, i els que no ho són tant. Compartirem amb ella la descoberta de l’amor i de nous sentiments que acompanyen l’arribada d’aquesta cosa tan intrigant que és l’adolescència.
Papers secrets és un llibre curt que es llegeix fàcilment. Està escrit amb el llenguatge proper d’una xiqueta de la vostra edat. Ací trobareu més d’una anècdota que possiblement heu viscut en primera persona.

El diari lila de la Carlota, de Gemma Lienas

T’agradarà si…

Ets inconformista i et qüestiones les coses.

154 pàg.

El dia del seu catorzé aniversari la Carlota rep una horterada de regal, un diari de color lila amb un petit pany i una clau. I què n’ha de fer ella d’aquesta cosa tan infantil? A la seua àvia Anna se li acut una idea: perquè no escriure un diari diferent, un diari feminista? A partir d’aquell moment la Carlota es posarà les seues imaginàries ulleres liles i començarà a mirar el món amb esperit crític, parant atenció a tots els missatges sexistes que ens envolten en el nostre dia a dia.

Descobrirà que coses tan normals com la publicitat, els joguets, el món del treball o el llenguatge no són tan innocents com semblen i amaguen missatges discriminatoris cap a les dones. A més de la realitat que l’envolta, l’àvia Anna li ajudarà a descobrir que milions de xiquetes i dones arreu del món pateixen situacions injustes per culpa del masclisme.

Un llibre divertit, intel·ligent i crític amb la realitat que ens envolta escrit amb un llenguatge fàcil i amé des del punt de vista d’una xiqueta de catorze anys. Aprén a plantejar-te les petites i grans injustícies que t’envolten sense perdre el sentit de l’humor.