Icram va arribar a Barcelona quan no tenia ni dos anys. Va nàixer al Marroc, però la seua família i ella pertanyen al poble berber i parlen amazigh. Ara l’Icram ja té més de vint anys i ha acabat magisteri. Parla perfectament català i castellà, ha estudiat per a ser mestra en un futur i té un xicot, en Jordi, que se l’estima.
Un dia, però, el seu món es capgira: el seu cosí arriba malferit del Marroc i comencen els problemes. Icram haurà de fer costat a la seua família durant aquest tràngol i se n’adonarà de la seua doble identitat: la berber i la catalana. Seran setmanes de preocupacions, desenganys i disputes familiars, però les dificultats ajudaran la Icram a saber qui és.
Aquesta novel·la, plena d’acció i de moments de gran intensitat, us pot apropar a la realitat de moltes persones que emigren dels seus països cercant una vida millor. Us heu plantejat mai com es deu sentir una persona en una terra estranya, on la gent parla, menja i es relaciona d’una manera diferent a com està acostumada? Com s’enfronta a la diferència, al rebuig, a la nova cultura on s’ha d’integrar?
I ara, un parell de dades interessants dels amazighs…
- La paraula berber, que ve de bàrbars, és el nom que els han donat des de fora. Ells s’autoanomenen amazigh que vol dir “persona lliure”. Oi que és bonic?
- Tenen una llengua i cultura pròpies, i el seu propi alfabet.
- Has sentit parlar dels tuaregs? Ells són l’única branca dels amazigs que encara són nòmades.
Bandera del poble amazigh
Alfabet amazig
