El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon

Aquesta història, es narrada pel Cristopher, un anglès que te síndrome D’Asperger (trastorn mental i del comportament). Tot comença amb la mort del Wellington, el gos de la veïna de Cristopher. Com ningú sabia qui havia mort Wellington, Cristopher decideix investigar sobre l’assassinat i anotar-ho tot en una llibreta (que és el llibre). Va explicant proves que troba, coses sobre la seua vida quotidiana, coses relacionades amb matemàtiques (ja que és molt intel·ligent i li agraden molt les mates)…
Aquesta història, a part de narrar l’assassinat de Wellington, narra coses sobre la família que conviu amb ell, que l’ha de ajudar però que també li enganya.
Amb un assassinat d’un gos, acaba descobrint coses sobre la seua vida que mai haguera pogut imaginar. Per a mi açò és la part interessant del llibre.
Ara, per a mi aquest és el millor llibre que mai he llegit i el recomane a tothom perquè és una història molt bonica i interessant. Una altra de les coses que també em resulten curioses és el final perquè ja se sap el final, es a dir, qui va matar en Wellington, unes 100 pàgines abans de que acabe el llibre, però tot i així, aquest continua, i el final del llibre, les últimes pàgines damunt són les més interessants de totes.
Anime a tots a que el llegiu i que vos agrade tant com a mi.

Anna Teruel

2n d’ESO

Kip Parvati, de Miguel Larrea

Hi ha qui diu que la manera més barata de viatjar és la lectura, i en el cas del llibre que ens ocupa avui, és totalment cert. Si voleu veure paisatges exòtics, embarcar-vos en un viatge trepidant pels mars del sud i viure increïbles aventures, ací teniu Kip Parvati. La seua història està plena d’acció, perill i sorpreses inesperades, humor, tragèdia, amor…

Kip és un jove pescador de Pararàs que un dia sent la crida de la mar i decideix viatjar amb La Solitària, un dels meus extraordinaris velers que han solcat mai els mars i els oceans. Durant el seu viatge coneixerà gent de tot tipus, alguns l’ajudaran i d’altres li faran la vida impossible.  Durant el seu viatge veurà coses increïbles i tornarà a casa sent una persona nova.

Una lectura molt i molt recomanable per als amants de la literatura d’aventures. No us la perdeu, la teniu al vostre abast: a la biblioteca!

Agraïm la sort…

Ací teniu un fragment d’un llibre que estic llegint:

“Agraïu la sort, estimats nens, d’haver vist el dia en una de les llengües més belles de la Terra. El vostre idioma és el vostre país. Apreneu-lo, inventeu-lo. Durant tota la vida serà el vostre amic més íntim.”

Erik Orsenna, La gramàtica és una dolça cançó

Els arbres passaven ran de la finestra, d’Enric Larreula

Icram va arribar a Barcelona quan no tenia ni dos anys.  Va nàixer al Marroc, però la seua família i ella pertanyen al poble berber i parlen amazigh. Ara l’Icram ja té més de vint anys i ha acabat magisteri. Parla perfectament català i castellà, ha estudiat per a ser mestra en un futur i té un xicot, en Jordi, que se l’estima.

Un dia, però, el seu món es capgira: el seu cosí arriba malferit del Marroc i comencen els problemes. Icram haurà de fer costat a la seua família durant aquest tràngol i se n’adonarà de la seua doble identitat: la berber i la catalana. Seran setmanes de preocupacions, desenganys i disputes familiars, però les dificultats ajudaran la Icram a saber qui és.

Aquesta novel·la, plena d’acció i de moments de gran intensitat, us pot apropar a la realitat de moltes persones que emigren dels seus països cercant una vida millor. Us heu plantejat mai com es deu sentir una persona en una terra estranya,  on la gent parla, menja i es relaciona d’una manera diferent a com està acostumada? Com s’enfronta a la diferència, al rebuig, a la nova cultura on s’ha d’integrar?

I ara, un parell de dades interessants dels amazighs…

  • La paraula berber, que ve de bàrbars,  és el nom que els han donat des de fora. Ells s’autoanomenen amazigh que vol dir “persona lliure”. Oi que és bonic?
  • Tenen una llengua i cultura pròpies, i el seu propi alfabet.
  • Has sentit parlar dels tuaregs? Ells són l’única branca dels amazigs que encara són nòmades.

Bandera del poble amazigh

Bandera del poble amazigh

Alfaber amazigh

Alfabet amazig

T’agradaria parlar amb el teu autor preferit?

Cornelia Funke, l’autora de Cor de tinta i El senyor dels lladres, va visitar Barcelona per presentar la seua última novel·la. Aprofitant l’ocasió, els de Vilaweb organitzaren una trobada entre l’escriptora i uns quants lectors afortunats d’entre 12 i 16 anys per a parlar dels seus llibres.  Funke estigué encantada amb la idea i va contestar  les preguntes dels seus lectors incondicionals. Per a ella, aquesta fou una entrevista molt especial ja que, en paraules d’ella ‘els periodistes sovint llegeixen per força els meus llibres, en canvi aquests lectors que m’heu portat els han llegits per plaer i això, creieu-me, és ben diferent’.

Bona part de l’entrevista girà al voltant de Reckless: Carn de pedra, el seu últim llibre. Els joves lectors preguntaren sobre els personatges, les fonts d’inspiració, els personatges preferits i un munt de coses més. Ací podràs llegir l’entrevista o fins i tot veure-la en vídeo.

I Reckless? Reckless és un llibre sobre els perills de la màgia negra amb un jove protagonista que sembla no tenir por de res. Si te l’has llegit, no dubtes en compartir la teua opinió per ací.

Per cert, si pogueres entrevistar un escriptor o una escriptora, qui elegiries? I més important encara, què li preguntaries?

Llegir és…

oblidar-se de com passa el temps entre les pàgines d’un llibre…

riure sol al metro amb el final d’un conte…

deixar caure una llagrima sobre l’última pàgina d’aquella gran novel·la…

quedar-se adormit amb el llibre al damunt…

avorrir-se i abandonar una novel·la a mitges…

convéncer la teua millor amiga per a què es llisca un llibre i que ella t’odie per sempre més…

fullejar llibres durant una hora i no trobar res que et cride l’atenció…

aquella estranya sensació d’entendre coses de la teua vida perquè li passen a un personatge de ficció…

endinsar-te en les pàgines d’un còmic i descobrir que vols ser dibuixant…

imaginar-te la cara del teu personatge preferit i que no coincidisca amb el de la pel·li…

decepcionar-te amb l’últim llibre del teu escriptor preferit…

aprendre d’història, de biologia o de la vida…

I per a tu, què és llegir?

(inspirat en una d’aquelles coses que trobes per internet)

Uns papers en una capsa, de Carme Miquel

Si t’agrada l’acció i el misteri…

189 pàgines

Dénia, l’estiu està a punt d’arribar i falta poc per a què acaben les classes. Algú llança una revista per la finestra del tren. Serà casualitat, o estan intentant enviar un missatge? Sara Monroig, una xiqueta amb dots de detectiu decideix investigar-ho i descobreix que no són imaginacions seues, que efectivament la revista amaga un misteri.

Amb l’ajut dels seus germans i uns amics, Sara investigarà la història de Maria, una xiqueta de Benissa que està segrestada per uns antiquaris anglesos. Malgrat que la investigació amaga uns quants perills, ni Sara ni els seus companys pararan fins arribar al fons de l’assumpte que els duarà a fer un gran descobriment.

Si t’agraden les històries de detectius, ací en tens una de ben interessant. Protagonitzada per xics i xiques com tu, aquesta història avança a un ritme trepidant i està plena de diàlegs i d’acció. Si tens ganes de viure una aventura, prova amb Uns papers en una capsa.

A cau d’orella, de Carme Miquel

Si sovint et preguntes el perquè de les coses…

196 pàgines

Vols saber coses sobre el franquisme i la transició? Vols entendre el paper de la dona a la societat actual? Et preguntes per què la televisió és com és? En aquest llibre trobaràs, si bé no respostes, una guia per entendre algunes qüestions del món que t’envolta explicades amb un llenguatge senzill, talment com si estigueres parlant cara a cara a l’autora.  A cau d’orella és un recull de cartes escrites per Carme Miquel a la seua filla Roser per intentar respondre algunes preguntes sobre la realitat que ens envolta, localment i global.

Aquest és un diàleg entre dues generacions que han viscut realitats molt diferents. La primera, que va créixer en una dictadura feixista i va haver de lluitar i treballar per canviar l’estat de les coses, i la segona, molt propera a vosaltres (ja que aquest llibre es publicà l’any 98) nascuda en democràcia i més acostumada a la societat de consum i del benestar.  Tanmateix, pertànyer a la generació actual no vol dir no tenir un esperit crític: pertot trobem situacions injustes, moltes d’elles herència del passat, i cal entendre la realitat i  qüestionar-la, per tal de transformar-la.

Llegir assaig és un exercici que no fem tan sovint com caldria. El llibre de Carme Miquel pot ser una bona manera d’introduir-se en aquest gènere.  És un llibre que recomane de primera a última pàgina,  però si no teniu temps o bé no tots els temes us criden l’atenció, ací teniu uns itineraris recomanats:

  • Conèixer el passat, entendre el present: De quan manava Franco + La transició política + I després què?= 50 pàgines
  • País Valencià, avui: De quan manava Franco+ La transició política+ I després què?+D’una llengua que és nostra+La ciutat i la terra=70 pàgines
  • Qüestions globals: Mapes i guerres+Violència i violències+Els mitjans de comunicació+Pobresa+Ser dona= 64 pàgines
  • Un adéu a les armes?: Mapes i guerres+ Violència i violències+Gora Euskadi= 30 pàgines

La filla de l’espantall, de Maria Gripe

Si el temps s’atura quan lliges una bona història…

210 pàgines

La mare de Loel·la sempre està de viatge i ella, amb només dotze anys, ha d’encarregar-se dels seus dos germans petits amb qui viu a una cabana dels boscos. No sap res del seu pare perquè la mare gairebé li n’ha parlat. Quan baixa al poble tots li diuen Loel·la rinxolada i la tracten de boja. Per això ella prefereix la soledat de la natura i davant de casa ha plantat un espantall, Papà Pellerí, que manté els estranys allunyats. De tant en tant rep l’ajuda de la tia Adina i missatges i regals d’un veí que troba a les butxaques de Papà Pellerí.

Un dia Loel·la rep una carta: la seua mare ha trobat una feina a Amèrica i no podrà tornar a casa fins l’any que ve. Ho ha planejat tot per a què una amiga seua, la senyora Lundkvist,  es faça càrrec dels bessons mentre que ella viurà a un centre de menors a la ciutat. Durant aquest temps lluny del bosc Loel·la aprendrà a gaudir de la seua infància i a deixar-se cuidar i estimar. Tanmateix, un sentiment anirà creixent dins seu: l’enyorança per un pare a qui no ha conegut.

La història de Loel·la és un exemple de com evolucionem les persones. Les coses que ens passen, les decepcions i els anhels ens fan avançar en la vida per trobar allò que busquem. La filla de l’espantall és un clàssic que ha acompanyat des de fa un grapat d’anys, generacions de joves lectors.

Olfacte de detectiu, de Christine Nöstlinger

Si us agraden els llibres plens de personatges genials…

201 pàgines

Jakob, un xiquet amb certa propensió a agafar tots els mals del món, s’avorriria d’allò més sense la companyia de les seues veïnes, les tres germanes Zwoch. Les xiquetes són tota una revolució en el veïnat i el pobre Winterstein, el seu cangur, ja no sap com controlar-les.

Quan, sobtadament, hereten un vell casalot d’una tia llunyana i desconeguda, les tres germanes comencen a imaginar com seria deixar aquell pis tan xicotet i viure a una casa amb grans habitacions i un jardí magnífic. Tanmateix, el casalot sembla ser una ruïna i els pares Zwoch no saben si podran complir el seu somni.

Jakob, per la seua banda, no ho té tan clar. Està segur que aquella casa amaga una gran fortuna i farà ús del seu olfacte de detectiu per descobrir tota la veritat.

No ho dubteu, si busqueu un llibre amb personatges divertits i ben peculiars, diàlegs àgils i una història interessant, Olfacte de detectiu és un candidat excel·lent.